LA COVA DEL LLOP MARÍ, història o llegenda?

“Conten els més vells, que el nostre poble fa moltíssims anys fou visitat per un llop marí. La ignorància que rodejava tots aquells temps, donaren aquesta interpretació d’allò que segurament era una foca o una morsa, que havia traspassat les seves aigües seguint una corrent que l’havia transportat a les tranquil·les i templades aigües de la nostra costa. I voltejava entre l’espès i abrupte rocam de les nostres cales. Ben cert, que la seva aparició es convertí en tot un aconteixement entre tota la gent del poble. No trigaren massa temps en batejar-la amb el nom de LLOP MARÍ.

Ara, coneixem amb certesa el caràcter talment pacífic de les foques o morses. Però abans no s’havia vist mai.

Els més valents anaven a espiar-la a la seva cova. El batec de les aletes contra la grava se’ls ho afigurava com una pedregada. “Ens tirava pedres” comentaven desprès.

L a seva recerca i captura es tornà gairebé obsessiva. S’ha de matar la fera comentaven de bell nou.

Els elements prou primaris que disposaven (xarxes i tonarie) no era suficient per tal que aquell “monstre marí” caigués al seu parany. Una vegada i altra, el llop marí burlava la seva vigilància, i s’escabullia entre les profunditats de les aigües a una velocitat increïble.

“Sembla una llam aquest dimoni” corria la veu mentre feien petar les xerrades de cafè.

Veritat o no, cada esguinç o forat que trobaren a les seves xarxes era imputat sense cap mena de dubte al “llop marí”.

Vigilaren les seves costums, astuts com pocs, els més juvenils s’adonaren que solia anar a menjar, al desaparegut ara “Clot de les senyores”. Més concretament al clot més petit i que l’anomenaven “clot de xiquets”. Allí com podem recordar l’aigua, al punt més baix de la baixada de la marinada quedava gairebé aïllada de la mar oberta, perquè la gran llosa que havia entre mig, restava talment seca. Llavors els peixos molt més abundants que no pas ara, quedaven empresonats i les llisses i sardinola, voltava a l’entorn del clot tot cercant una sortida que no trobaven fins que les aigües no tornaven a putjar.

Aquell, es veu, que era un dels moments triats pel llop marí, tot aprofitant, el tancament de les aigües i l’empresonament dels peixos al clotet per a fer-se el seu particular i suculent tiberi.

La costum no passà desapercebuda als més jovenets de la Cala.

Així, un dia al començar a enfosquir i distret aquell monstre a la recerca de peix, silenciosament rodejaren l’animal en una peça de tonaire. Poc a poc, anant-se atançant, el cercaren, fins que aconseguiren empresonar-la. La seva lluita per desfer-se de les fortes malles de nylon fou en va. El Tio Mariano de Daxa, Mariano Domènech i Martí, i el vell Rosquilla; sembla que varen ésser dos dels airosos caçadors del llop marí; que cada cop més debilitada la seva força al volguer-se desenpellongar de la xarxa presonera, va caure rendida en uns bufecs que feien estremir.

La fi que trobà aquella foca o morsa no és massa clar, però és cert que aquells homes la varen vendre viva a Barcelona. No sabem si per la pell o pel zoo.

Els seus indrets habituals coneguts com la Cova del Llop Marí, avui, a més de record per la llegenda, resten com a senya dels nostres pescadors, per orientació d’enganxadors a la mar.”

Font: Texte extret del llibre “La Cala filla del mar” de Ramon Margalef i Benaiges

Foto: Turisme l’Ametlla de Mar

Anuncis

2 pensaments sobre “LA COVA DEL LLOP MARÍ, història o llegenda?

  1. Segons em comtaba la iaia, el llop marí debia ser femella per que uns pescadors amb la barqueta ban anar fins la cova amb un moment que no ierai van trobar uns cadellets, que als homes lis ba semblar cadellets de gosssets,sense pensarseu els van agafar. Mentres anaben cap al moll es veu que el llop mari al arribar a la cova y no trobarse els seus fillets, pel flat va nedar fins arribar a la barqueta que portaba els seus cadellets els homes es van asutar al veure quels seguia i van tirar els cadellets a la mar. Aquesta es una altra historia que tambe es contaba del llop mari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s