Enfonsaments de vaixells a l’Ametlla de Mar

L’Ametlla de Mar, la seva costa i el Golf de Sant Jordi, van ser testimonis de molts enfonsaments de vaixells en diferents èpoques de la història.

Però és a principis de segle XX, i relacionat amb la I Guerra Mundial quan es produeixen els enfonsaments més nombrosos i significatius.

La zona més propera a la costa del golf de Sant Jordi era utilitzada per molts de vaixells de càrrega i també de transport militar per fer trajectes que quedaven protegits per ser dins de zona neutral i en teoria els submarins alemanys, en campanya per la zona, no podien atacar-los.

Però massa vegades, sent coneixedors de la forma del Golf, els vaixells feien un trajecte en línea recta des del Cap de Salou al Cap de Tortosa (Delta de l’Ebre), i davant mateix de l’Ametlla de Mar, quedaven en aigües internacionals i allí els submarins els esperaven per enfonsar-los.

Al llarg del temps s’ha conegut l’existència dels coneguts “gantxos”, era el nom utilitzat pels pescadors que enganxaven les xarxes al passar per sobre d’aquests nombrosos pecis.

Però des de fa un temps ençà s’han pogut investigar aquesta quinzena de vaixells de gran tonatge enfonsats i cadascun té una història al darrere, que s’ha treballat i es vol posar en valor.

El Correu, Correu és el nom d’un dels més famosos, Quan es va enfonsar davant les costes de l’Ametlla de Mar, al 1917 es deia Cavour. Està enfonsat a 2 milles de la costa i a uns 52 metres de profunditat.

El Cavour va xocar amb el Caprera un vaixell auxiliar que l’acompanyava, però abans, al 1909, el Cavour es deia Florida i pertanyia a una altra companyia, en un dels viatges que realitzava davant les costes de Nova York va protagonitzar un accident amb un gran transatlàntic anomenat Republic.

El Republic va enfonsar-se, i el nostre Florida va patir greus desperfectes però gràcies a un tal Jack Bins es va utilizar per primera vegada la Telegrafia per gestionar l’evacuació del Repúblic, van morir 3 persones i la resta es va salvar en arribar molts altres vaixells a la zona per ajudar a passatgers i tripulacions.

El Republic pertanyia a la Companyia White Star Line, i com a anècdota al haver-se produït la pèrdua del vaixell més important que tenien, van comunicar a la tripulació que estaven construint el més gran Transatlàntic de la història, el Titànic, i que com a premi de l’important salvament passarien a formar part de la Tripulació del Titànic.

El causant de tot aquest enrenou dorm baix les aigües de l’Ametlla de Mar, degut a una mala transcripció de l’època, no es coneixia la seva localització ja que havien publicat que el Cavour-Florida estava enfonsat davant de les costes de “Armeville”, quan després va resultar que era “Ametlla”.

Un altre enfonsament greu per les víctimes que va suposar fou, el Medjerda, al 1918, un vaixell que transportava tropes i aprovisionaments i que en intentar escapar-se del submarí alemany va ser torpedinat i descansa a una profunditat de 105 metres allí van morir 352 persones.

Aquests només son dos dels vaixells enfonsats durant el període de 1916 fins 1918, n’hi han d’altres de gran tonatge i cadascun amb la seva història particular: Skogland, Ausonia, Lefkòsia, Gratangen, Fert, Chulmleigh, fins a un total aproximat de 35 pecis, i un tonatge de 99,000 tones.

Quatre comandants dels submarins alemanys son els que més van actuar durant aquells anys en el litoral del golf de sant Jordi: Arnauld de la Periere, Valentiner, Rücker, i Moraht.

Aquestes son unes històries que ens fan únics, ja que només a les illes Orcades, al nord d’Escòcia hi ha una concentració tant important d’enfonsaments.

I formen part de la nostra història, fins i tot als anys 50-60, bussos es dedicaven a l’extracció de ferro dels vaixells.

Text: Jordi Gaseni i Blanch

Foto: Josep Maria Castellví

 

 

Els orígens de la Cala, l’Ametlla de Mar

La primera civilització que va passar per les nostres terres i en va deixar constància, va ser la romana. Però els primers assentaments no es van dur a terme fins l’any 1201 quan Pere I el Catòlic va ordenar construir un castell al que era el desert d’Alfama, al costat de la platja de Sant Jordi. El Castell va ser construït degut a la despoblació de la zona, ja que entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Ampolla, pobles més propers a l’Ametlla, no hi havia cap lloc on la gent que fos atracada pogués demanar auxili. Anys més tard va ser bombardejat i no va ser fins al segle XVIII quan es va construir el que hi ha actualment.

També es conserva una fortificació, semblant a un túnel, que va des del castell fins davant de la mar, el qual era utilitzat pels soldats per tal de controlar la situació marítima davant del castell.

No fou fins el 1775, aproximadament, quan Joan Baptista Gallart Gafarelo, acompanyat dels seus fills i la seva esposa, Rosa Bru, provinents de València, colonitzaren la Cala de l’Ametlla l’actual l’Ametlla de Mar (que en aquell temps pertanyia al municipi veí del Perelló)  amb la seva barca a vela. L’emplaçament era l’ideal: abundància de pesca i just situat al mig de la Frau, on el vent del nord facilitava la navegació.

Els primers habitacles s’improvisaren en coves en el que en l’actualitat és la Plaça del Canó i el Carrer Major, on ara se situa una zona de terrasses de d’establiments de restauració on es pot degustar la gastronomia típica marinera de la vila.

La família fundadora de l’Ametlla de Mar pertanyia a les parròquies de Santo Tomás i San Andrés de la ciutat del Túria, parròquia, aquesta darrera, vinculada a l’Ordre de sant Jordi d’Alfama i Santa Maria de Montesa, per la qual cosa podríem valorar que la colonització no seria un fet atzarós, ans al contrari, pensat i planificat de bell antuvi.

Font: Llibre Notes Històriques de l’Ametlla de Mar, de Xavier Figueres Frasnedo i texte de les visites històriques pels carrers de la vila.

Foto: Cedida per família Tello

La història dels búnquers de la Guerra Civil a l’Ametlla de Mar (Les Fortificacions)

Com molts altres municipis, la costa de l’Ametlla de Mar va ser fortificada durant la Guerra Civil Espanyola, sobretot a partir del 1937, dates en què es sospitava d’un possible desembarcament del bàndol Nacional arribat des de Mallorca. Tot i mai produir-se aquest desembarcament, el procés de fortificació no es va aturar mentre va ser possible, podent trobar fortificacions en l’actualitat a Sant Jordi d’Alfama, Cala Mosques, Cala Nova, el Port de l’Estany i Punta de l’Àliga, per citar-ne unes quantes. Com podeu veure, cobreixen de dalt a baix tot el municipi, destacant dos posicions en l’actualitat.

Es tracta de Sant Jordi d’Alfama i el Port de l’Estany, per raons de visibilitat i conservació en gran part. En el cas de Sant Jordi d’Alfama és evident, ja que a part de l’espectacular niu de metralladora que hi ha situat a la punta, ben a tocar del mar, hi trobem restes de dos fortificacions de períodes ben diferents. En el cas del Port de l’Estany parlem d’un búnquer d’artilleria per una bateria de tres canons, amb passadissos i sales comunicats entre si, permetent resguardar tant el material com les dotacions d’artilleria.

Aquestes fortificacions solien ser fets per batallons de treball o de fortificació, a vegades ajudats per gent del municipi per a serveis no estrictament militars, com pot ser transport d’aigua, material; en aquest cas, els treballadors civils cobraven un sou de deu pessetes diàries. A tot això hi hauríem de sumar el personal militar necessari per dotar la resta de defenses complementàries, donant com a resultat un gran moviment de persones que segur es nota al poble que els acull.

Al 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola. L’aviació i la marina de guerra revoltada, amb l’ajuda dels seus aliats italians i alemanys, bombardejaren amb atacs continuats i sistemàtics tant la població civil com els objectius militars republicans. Aquest nou model de guerra va propiciar la construcció de defenses antiaèries i de costa en tot el litoral mediterrani.

La Bateria de Costa de l’Ametlla de Mar, popularment coneguda com Les Fortificacions, s’emmarcava dins de la fortificació del litoral català durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), per part de la Generalitat de Catalunya i la II República Espanyola. L’emplaçament d’aquest complex militar ve donat per la seva privilegiada situació dominant tot el Golf de Sant Jordi.

El 13 de gener de 1939 quan l’exèrcit franquista ocupà l’Ametlla de Mar desmantella l’armament republicà, tot i que des de finals de l’any 1937 la Bateria de Costa Les Fortificacions ja estava en desús.

Text: Oriol Miró, Àtics sl

Foto: Turisme l’Ametlla de Mar

Coneixes la història del Castell de Sant Jordi d’Alfama?

L’ordre de Sant Jordi d’Alfama fou creada pel rei Pere I el Catòlic, l’any 1201. Es regida per la regla de Sant Agustí i el motiu oficial de la seva creació era protegir els peregrins i combatre els sarraïns tot vigilant una gran extensió deshabitada anomenada el desert d’Alfama. També quedaven obligats a lluitar al costat del rei, participant en totes les batalles que expandiren els dominis dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona en els segles XIII i XIV.

Durant els trenta primers anys de l’Ordre, quan encara no disposaven de rentes i beneficis territorials, els frares no comptaren amb més recursos que els procedents de les almoines i els que els proporcionaven la gent que els deixaven llegats en els seus testaments. Tres van ser les activitats a què es dedicaren els membres de l’ordre durant el primer període de la seva història. Primerament, la construcció de la casa-hospital. En segon lloc, la col·lecta d’almoines que faria possible la seva supervivència. I, finalment, l’ajuda militar que els primers comendadors començaren a prestar al regne en les empreses reconquistadores del segle XIII.

Els cavallers santjordians mai no foren gaires. Tres o quatre simultàniament. Participaren en totes les batalles que expandiren els dominis dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona en els segles XIII i XIV. De resultes d’això, acabaren tenint casa a Barcelona, Ciutat de Mallorca i València, i aquesta darrera acabà essent considerada un priorat.

L’Antic castell de Sant Jordi d’Alfama, segons un inventari del 1576, tenia el cos de l’edifici quadrat i s’allargava noranta-sis pams per banda, és a dir, una planta quadrada de vint metres de costat, aproximadament. Les parets exteriors d’aquesta fortalesa assolien una alçària veritablement inexpugnable: cinquanta-sis pams, que equivalen a onze metres, més o menys. Encara s’’aixecava una torre o talaia que remuntava ben bé altres quatre metres, assolint gairebé els setze metres, la qual cosa permetia d’ataüllar des del cim d’ella una gran extensió de mar. En un costat del claustre, a l’interior, hi havia el dormitori i a l’altre l’església; també altres estances del convent, el capítol, el refetor, etc. Aquest antic castell fou bombardejat i destruït per les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors, el 1650, per evitar que s’hi fortifiquessin francesos i catalans.

Posteriorment, entre la fi del s. XVII i el XVIII, en modernitzar les defenses d’aquesta costa, es reedificà el castell de Sant Jordi segons el nou sistema de fortificació a l’estil del francès Vauvan.

Aquest fou sempre un punt estratègic, ja des de l’època de la conquesta romana i fins a la Guerra Civil Espanyola, i se’n conserven diverses restes molt deteriorades que reflecteixen les vicissituds de la seva història. Per Sant Jordi d’Alfama passava el traçat d’una antiga via, usada ja en època romana, de la qual resten vestigis.

Font Documental: Patrimoni.gencat.cat

FORT I COGUL, E. Sant Jordi d’Alfama; l’ordre militar català. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. 1971 Sáinz de la Maza Lasall, Regina. “L’Ordre català de Sant Jordi d’Alfama (1201-1400)”. Pagès Editors, 1991. (Els Ordres militars). ISBN: 84-7935-030-X

ANEM AL CASTELL. Editat per: CEIP Sant Jordi de l’Ametlla de Mar