L’ordre de Sant Jordi d’Alfama fou creada pel rei Pere I el Catòlic, l’any 1201. Es regida per la regla de Sant Agustí i el motiu oficial de la seva creació era protegir els peregrins i combatre els sarraïns tot vigilant una gran extensió deshabitada anomenada el desert d’Alfama. També quedaven obligats a lluitar al costat del rei, participant en totes les batalles que expandiren els dominis dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona en els segles XIII i XIV.
Durant els trenta primers anys de l’Ordre, quan encara no disposaven de rentes i beneficis territorials, els frares no comptaren amb més recursos que els procedents de les almoines i els que els proporcionaven la gent que els deixaven llegats en els seus testaments. Tres van ser les activitats a què es dedicaren els membres de l’ordre durant el primer període de la seva història. Primerament, la construcció de la casa-hospital. En segon lloc, la col·lecta d’almoines que faria possible la seva supervivència. I, finalment, l’ajuda militar que els primers comendadors començaren a prestar al regne en les empreses reconquistadores del segle XIII.
Els cavallers santjordians mai no foren gaires. Tres o quatre simultàniament. Participaren en totes les batalles que expandiren els dominis dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona en els segles XIII i XIV. De resultes d’això, acabaren tenint casa a Barcelona, Ciutat de Mallorca i València, i aquesta darrera acabà essent considerada un priorat.
L’Antic castell de Sant Jordi d’Alfama, segons un inventari del 1576, tenia el cos de l’edifici quadrat i s’allargava noranta-sis pams per banda, és a dir, una planta quadrada de vint metres de costat, aproximadament. Les parets exteriors d’aquesta fortalesa assolien una alçària veritablement inexpugnable: cinquanta-sis pams, que equivalen a onze metres, més o menys. Encara s’’aixecava una torre o talaia que remuntava ben bé altres quatre metres, assolint gairebé els setze metres, la qual cosa permetia d’ataüllar des del cim d’ella una gran extensió de mar. En un costat del claustre, a l’interior, hi havia el dormitori i a l’altre l’església; també altres estances del convent, el capítol, el refetor, etc. Aquest antic castell fou bombardejat i destruït per les tropes castellanes durant la Guerra dels Segadors, el 1650, per evitar que s’hi fortifiquessin francesos i catalans.
Posteriorment, entre la fi del s. XVII i el XVIII, en modernitzar les defenses d’aquesta costa, es reedificà el castell de Sant Jordi segons el nou sistema de fortificació a l’estil del francès Vauvan.
Aquest fou sempre un punt estratègic, ja des de l’època de la conquesta romana i fins a la Guerra Civil Espanyola, i se’n conserven diverses restes molt deteriorades que reflecteixen les vicissituds de la seva història. Per Sant Jordi d’Alfama passava el traçat d’una antiga via, usada ja en època romana, de la qual resten vestigis.
Font Documental: Patrimoni.gencat.cat
FORT I COGUL, E. Sant Jordi d’Alfama; l’ordre militar català. Barcelona: Rafael Dalmau Ed. 1971 Sáinz de la Maza Lasall, Regina. “L’Ordre català de Sant Jordi d’Alfama (1201-1400)”. Pagès Editors, 1991. (Els Ordres militars). ISBN: 84-7935-030-X
ANEM AL CASTELL. Editat per: CEIP Sant Jordi de l’Ametlla de Mar
Enjoy L'Ametlla de Mar 